Atualità

  • 9 de mei: terzo liber de storia per duta la grupes de rujeneda

    Cun l medemo liber de storia per i sculeies de duta trëi grupes de rujeneda possel unì mparà la ravises de nosta cumenanza nce da l’auter pont de ududa. L terzo liber de storia, dedicà al Südtirol dal 1919 inant unirà n mierculdi 9 de mei prejentà a Bulsan dai trëi assessëures ala scola Mussner, Kasslatter Mur y Tommasini deberieda cun i autores.

  • Mussner tl Istitut Ladin per udëi l lëur de svilup linguistich

    L assessëur ladin à cun na vijita tl Istitut Ladin ulù udëi tan inant che ie i lëures per l svilup dla rujeneda ladina; dmc. Karin Comploj, Marco Forni, Paolo Anvidalfarei, Florian Mussner y Tobia Moroder.

    Acioche la rujeneda ladina posse se mantenì tl cuntest plurilinguistich y tenì l var di tëmps muessela unì svilupeda inant. Sun ncëria dla Provinzia de Bulsan lëura l Istitut culturel Ladin Micurà de Rü te chësc ciamp tan mpurtant per la rujeneda de mendranza. Cun na vijita tla sënta de Sëlva se à l assessëur ladin Florian Mussner fat n cheder de co che va inant i lëures.

  • 23 auril, di mundiel dl liber: publicazions ladines tla Rë zivica (cun audio)

    Duta la publicazions ladines dla Provinzia ie da abiné tla sezion nueva dla Rë zivica www.provinzia.bz.it

    Tla Rë zivica iel unì giaurì na sezion nueva dla publicazions ladines per sustenì la cura dla rujeneda ladina da pert dla Provinzia de Bulsan. “L suzes di doi libri dl ultimo cuncors de leteratura demostra che la populazion à gran nteres per publicazions ladines” sorissea l assessëur provinziel ladin Mussner n ucajion dl di mundiel dl liber ai 23 de auril.

  • 1500 prupostes de paroles ladines nueves te n ann (cun audio)

    Ejëmpl de prupostes per neologisms ladins

    Acioche la rujeneda ladina possa tenì l var di tëmps y se svilupé inant, lëura na grupa de esperc da n ann sun paroles nueves. La soluzions per esprescions nueves se adrova tëmp per madurì y la bona ulentà. “Paroles nueves che vede bën nce per la valeda ujina ie de gran valor ajache les ie sciche ziedli per fé su na fundamënta per miëur cuntac danter la valedes ladines” sorissea l assessëur ladin Mussner.

  • Sustëni provinziel a 25 scumenciadives interetniches

    25 scumenciadives cultureles che reverda de plu grupes de rujeneda giaterà n sustëni de 523.400 euro dala Provinzia de Bulsan. La dumandes de sustëni ie (INIER) ai 10 de auril unides azetedes dala Cunsulta culturela dla trëi grupes de rujeneda cun i assessëures provinziei Mussner, Kasslatter Mur y Tommasini.

  • Record de iscrizions tla scoles autes ladines (cun audio)

    Per l autonn se à scrit ite 11 percënt de plu sculeies tla scoles autes, 21 de plu nen saral me tl Lizeum artistich cun scola prufesciunela (foto USP).

    USP – Da 25 ani ne iel nia stat tan truepa iscrizions tla scoles autes ladines sciche per l ann de scola che vën. Tla scoles autes y prufescioneles di luesc ladins se a scrit ite 11 percënt de plu jëunes y jëuni permez al ann passà. Dala scolines nchin ala scoles autes paritetiches ladines saral tl ann de scola 2013/14 de ndut 3.278 sculeies.

  • Capitela dla cultura 2019: ancunteda cun Unieja y pona candidatura de Bulsan

    USP – Do che Unieja semea de ulëi lascé tumé la candidatura dl Nordest dla Talia per deventé Capitela culturela europea 2019, à l presidënt dla Provinzia Durnwalder (NCUEI) ai 08 de auril dit che dan crì d’autra pusciblteies iel mo da se la fé ora cun Unieja.

  • 27 nsenianc anjeniei per la graduatories ladines

    Per nsenië tla scola ladina

    USP - Per pudëi nsenië tla scoles ladines muessen avëi fat n ejam de ladin per nsenianc. Di 30 candidac che se à l’ena passeda prejentà al ejam de ladin a Urtijëi ie passei l 90 percënt. Ëi possa sën fé dumanda de ruvé tla graduatories di nsenianc dla scoles y scolines ladines.

  • Ultima doi enes per se scrì ite ala scoles autes

    USP – Sculeies che fina chëst ann la scola mesana possa nchin ala fin de merz mo se scrì ite a na scola auta. A chiche ne à mo nia tëut na dezijion ti mët l assessëur ladin Mussner a cuer de se de jù plu avisa cun cie che l vën pità. Tla valedes ladines possen crì ora sies scoles autes: doi istituc tecnics economics, n lizeum linguistich, n lizeum pedagogich, n lizeum d’ert y na scola prufesciunela.

  • Sculeies dla mesanes ladines deberieda sun la dlacia de Alie

    USP – La scuadra de Fascia à venciù la cuarta edizion dl turnoi de hockey per sculeies dla mesanes ladines. L’ancunteda sportiva danter la cin valedes ladines dla Dolomites a Alie (Alleghe) à purtà pro a miuré i cuntac danter la scoles y a n mparé a se cunëscer miec danter sculeies.