Atualità

  • La scolines ladines cuer la dumanda dla families

    USP – La scolines ladines à per l proscimo ann de scola pudù azeté feter duta la dumandes da pert dla families. Tla 17 scolines dla Val Badia y de Gherdëina uniral d’autonn tëut su 743 mutans y mutons.

  • Dala Romania ala Ladinia per na miëur ntegrazion europea

    USP – Reprejentanc dl servisc de ntegrazion dla scoles ladines lëura ativamënter te na grupa nternaziunela de metodologies dl mparé y per sustenì la ntegrazion tl’Europa. Tla Romania iel da permò uni tenì n’ancunteda sun cunzec de sustëni per mprenditëures jëuni che uel meter su firmes nueves y nsci dé da lëur a jënt. La proscima ancunteda sarà tl Südtirol per mparé a cunëscer proiec de ntegrazion tla scoles ladines.

  • Ai 6 de auril: Cungres sun la furmazion di nsenianc ladins

    USP – Vën pa l’esigënzes de nosta sozietà y dla scola ladina curides cun la furmazion atuela di nsenianc? La resposta dëssa dé n cungres scientifich metù a jì n ucajion di 10 ani dla Repartizion ladina d’Università de Bulsan. Esperc de furmazion, respunsabli dl’università y dla scola ladina, deberieda cun l assessëur provinziel ladin y respunsabli da vita soziela fajerà l pont dla situazion n cont dla furmazion di nsenianc ladins. L cungres dal titul “Le ladin tl sistem furmatif” vën tenì n mierculdi ai 6 de auril tla sënta universitera a Persenon.

  • Ediziun nöia de 'Aules' dedicada al suzès

    USP - Le numer nü dla revista AULES é dedicada ala tematica dl suzès. Ara ne se trata nia ma de suzès y insuzès scolastich, mo ince de ciamps desvalis dla vita da vigni dé. Tla revista por les scores dada fora dal’ Intendënza Ladina, él da lì tesc’ por ladin, talian, todësch y grijun.

  • Di mundiel dl teater ai 27 de merz 2011

    USP - N ucajion dl di mundiel dl teater sotrissea l Assessëur Florian Mussner “L teater ie de gran mpurtanza per cie che reverda la furmazion creativa, linguistica y persunela de pitli y granc de duta la rujenedes y cultures.”

  • Duta la storia di ladins da pudëi liejer do y mparé a cunëscer

    USP – Can à pa scumencià la vita tl raion ladin dla Dolomites? Co ie pa stat l svilup culturel y can iel pa da udëi ora na identificazion ladina? Chësc ie me na pert dla panoramica sun la storia y sun la realtà culturela di ladins tla cin valedes ladines che ie prejenteda te n liber nuef. La publicazion “Storia dei ladini delle Dolomiti”, tla rujeneda taliana, ie unida prejenteda NCUEI (24 de merz) dai respunsabli dl Istitut Culturel ladin ‘Micurà de Rü’ deberieda cun l presidënt dla Provinzia Durnwalder y l assessëur Mussner.

  • D’autonn nasc l Lizeo d’Ert a Urtijëi: pusciblteies nueves dates dala reforma

    USP – Cun l proscimo ann de scola muda l nseniamënt tla Scola “Cademia” a Urtijëi. Nchinamò fova la spezialisazion artistica la pert zentreda de chësta scola auta, d’autonn 2011 scumëncia n nseniamënt nuef ulache l ti unirà dat n majer pëis ala furmazion de basa. La reforma dla scola auta à nce purtà n inuem nuef: la Scola d’Ert devënta n Lizeo d’Ert. Iscrizions vën mo tëutes su nchin ai 31 de merz.

  • Liber sun la storia di ladins: cunferënza stampa ai 24 de merz

    USP – L liber nuef sun la storia di ladins dla Dolomites pieta na panoramica a 360° sun storia y sun la realtà culturela di ladins tla cin valedes ladines. La publicazion nueva unirà prejenteda dai respunsabli dl Istitut Culturel ladin ‘Micurà de Rü’ deberieda cun l presidënt dla Provinzia Durnwalder y l assessëur Mussner n juebia ai 24 de merz, dala 12.00, tl Palaz Widmann a Bulsan.

  • Dumandes per la graudatories de scola ladina nchin ai 18 de merz

    USP – Nteressei a nsenië tla scoles ladines possa nchin n vënderdi ai 18 de merz mo de ju la dumandes de unì tëuc su tla graudatories per i nsenianc. Da nuef permez ai ani passei, iel che chëst ann muessa la dumandes unides dates ju tla Ntendënza ladina a Bulsan.

  • 450 nteressei al cunvëni per capì miec cumpurtamënc de autism

    USP – Che la ntegrazion de sculeies cun problems de autism ie for plu sentida à ncuei danmesdì (16 merz) testemunià l gran nteres de 450 persones al cunvëni sun l autism. Deberieda cun esperc de gran inuem chier culaburadëures dla scola, sanità y genitoresc do stredes nueves per capì miec cumpurtamënc y manieres de viver de persones cun carateristiches de autism. L’assessëur Mussner à laudà dassënn l lëur de ntegrazion che vën fat tla scoles ladines.